domingo, 8 de febrero de 2009




Omplo els forats del pas del temps amb aigua de pluja,

després el sol se la beurà sense cap recança


em deixarà amb la ferida couent


i la buidor reeixida


Esperant de nou que la pluja m'acaroni


omplint-me de transparències i frescor


el buit de cada dia


per tornar a començar un altre cicle


inexorable




No hay comentarios: