domingo, 8 de marzo de 2009

Flors grogues: Brisalls de Mar










El meu silenci t'admira,
la meva admiració et segueix,
segueixo el camí dels teus mots
i dibuixo gargots
perquè llegeixis la meva ànima
com el llibre que mai podré escriure,
i així arribo de nou als meus silencis
que t'admiren...


Poema: El pes de la paraula (regal)

Creo que es una forma retórica, porque no se me puede admirar cuando soy incapaz de escribir como él.



3 comentarios:

Margit Ammentorp dijo...

It is a very beautifull blog you have made. It is a great pleassure to look at.
Margit

Magnolias en el jardín dijo...

Muchas gracias Margit por tu visita y tu comentario.
Magnolias en la noche

mar dijo...

un somriure
gràcies