El meu silenci t'admira,
la meva admiració et segueix,
segueixo el camí dels teus mots
i dibuixo gargots
perquè llegeixis la meva ànima
com el llibre que mai podré escriure,
i així arribo de nou als meus silencis
que t'admiren...
Poema: El pes de la paraula (regal)
Creo que es una forma retórica, porque no se me puede admirar cuando soy incapaz de escribir como él.
3 comentarios:
It is a very beautifull blog you have made. It is a great pleassure to look at.
Margit
Muchas gracias Margit por tu visita y tu comentario.
Magnolias en la noche
un somriure
gràcies
Publicar un comentario