Regalo de Petiteses

Un poema
no remou com una mirada,
ni commou l'ànima
com una cançó.

Tanta lluita amb les paraules
no és més que una pregària
de genolls
sobre la sal del silenci.

Un poema
mai serà com una abraçada,
com un orgasme, com un gat
fregant-te la cama
per un poc de llet i afecte.

Però algunes vegades,
quan la nit arriba
amb tots els seus ulls oberts,

quan sota els llençols no hi ha
cap cita i el món mor
en la teva cambra,

quan recordes aquell petó
que et va menjar
amb els seus llavis
de joguina,

quan la il·lusió és vençuda
com un nen sense cromos,
quan l'absència s'insinua
femenina...

llavors,

el poema és tot el que tens
per seguir viu
i en el silenci sentir
la lluentor
de les paraules.

La lluna encara respira...

Capdelin


Mirad qué preciosidad de poema. Este autor, que hace dos años que no publica, me conmueve muchísimo.
Jo voldria frapar com ell, però els deus no m'han mirat de la mateixa manera.

Tortor-torpe tortuga.