miércoles, 1 de julio de 2009




l'últim silenci
Un relat de mar: Brisalls de Mar (23-03-2005)


Renunciaré a tu,

i en ales d'un desig confús
em deixaré portar,
per un mirall obert de bat a bat;

i miraré de reüll pluges passades,
i clavaré la mirada
als ulls blaus d'un mar serè,
que m'ofrena matisos
sens treva ni tempesta,
entre albades desertes
i crepuscles eixorcs d'anhels prohibits.

I dansaré en el cel impertèrrit
que penja d'un fil
lligat a una estrella,
on un vent suau l'acarona
per fer-lo gronxar
dins un raig de lluna.

Llavors,
buida d'amor, viuré...

i a l'epitafi d'aquesta història
com si fos l'últim silenci,
amb paraules suaus
gosaré escriure
que t'he estimat.


relatsencatala.cat

3 comentarios:

John Smith dijo...

Poder llegir les cosses que pensa es poder gaudir d'algunes de les millors idees i escrits que he llegit en temps.
Continue aixina sempre.

Magnolias en el jardín dijo...

Moltes gràcies John Smith per les teves paraules i la teva visita. Ja m'agradaria a mi escriure con ho fan tots aquest autors, però els deus han passat de mi, seran de vacances ?(com diria la cançó i l'autor.
Magnòlies a l'estiu

John Smith dijo...

Escriga els seus pensaments nomès, sense pensar i sense intentar modificar-los, al cap i a la fì son paraules que pensem i que no diem, no cal dir-les d'altre manera, perque llavors perdrìen la seua esència.