Parece un Drac reposando el la playa

El drac espera adormit la princesa dels seus somnis. Mentre l' espera, se li acumula la pols i paciència. La carn i els ossos, macerats per la salabror, fossilitzen el seu cos adormit. Quan ella arribi, no sé si li quedarà alguna possibilitat de moviment, fins i tot, el cor reposat i apaivagat per l'espera, no sé si s'haurà tornat pedra. ¿Podrà estimar un cor en aquestes circumstàncies?
De vegades vull creure que un cor estimarà sempre malgrat tot el recorregut dolorós que li hagi tocat viure, perquè estimar és estar viu, i la vida, la seva presència, i la seva existència, vibren melodiosament al compàs i al tempo de l'univers.