circumstància d'estiu

Era estiu,
la pell de la cervesa suava...

Ens vam trobar per casualitat,
no teníem altra feina a fer
i havíem d'omplir la tarda.

Ens vam estimar... de pressa,
com si el sempre se'ns hagués
d'escapar...

Després vingué setembre
i ens vam acomiadar.
No sabia que havia un altre cel
als meus braços.

No volia enganyar-te, saps?

Només que...

no em facis cas,
sempre tu i jo vam saber
que estàvem de pas.

La calor, la presència,
la circumstància
... atrapa.
A l'estiu tot s'apropa
per donar-nos a la tardor
una lliçó d'absència.


Josep Capdelín
(12-07-2005)

relastsencatala.com