Com si ella et protegís,
la mà damunt l'espatlla,
dreta damunt las pedres
del vell banc del jardí.

Com si ella fes sorgir
aquest darrer somriure
que ens deixes, en tocar-te
amb fetillera mà.

Com si dels dos esguards,
miralls de la tendresa,
nasqués, per emmarcar-vos,
la daurada claror.

Mª Àngels Anglada.