Foto Magnolias en el Jardín

Et deixaré, si vols, la veu
mentre tu tens els llavis closos.

Molt lentament he après els mots
i l'aspre foc que els encadena:
són teus i encanvi et prendré un poc
de la teva llarga tristesa.

Vinc a la riba dels teu mar
d'ones amargues amb pas tímid
i duc caretes somrients
des de la meva platja incerta.
Amb trencadissos crits d'ocell
lluito amb les aigües remoroses.
Et deixaré, si vols, la veu
desavesada ja de roses.

Mª Àngels Anglada