Et necessito...
realment?
Les fulles joves no temen
al vent.

M´ajudes, ets la meva amiga,
però no puc sentir quelcom
per tu.
Hi ha algú
vestit de cendra
que moralitza la meva ment.

Em tens,
et tinc,
però sense cap mostra evident
de possessió. I al mig,
entre tu i jo,
una boira inconfessable
de desig.

Et necessito...
de veritat?

O és l´excusa
per apropar-me quan la pluja
mulla la meva soletat?
Les fulles porugues temen
al vent.

Em tens, et tinc,
però si vinc
no podré gaire temps
disfressar l´amor d´amistat.

Et necessito...
segur!,
però,
lluny del meu costat?

Josep Capdelin