l'últim silenci
Un relat de mar (23-03-2005)

... renunciaré a tu, i en ales d'un desig confús em deixaré portar, per un mirall obert de bat a bat; i miraré de reüll pluges passades, i clavaré la mirada als ulls blaus d'un mar serè, que m'ofrena matisos sens treva ni tempesta, entre albades desertes i crepuscles eixorcs d'anhels prohibits. I dansaré en el cel impertèrrit que penja d'un fil lligat a una estrella, on un vent suau l'acarona per fer-lo gronxar dins un raig de lluna. Llavors, buida d'amor, viuré... i a l'epitafi d'aquesta història com si fos l'últim silenci, amb paraules suaus gosaré escriure que t'he estimat. relatsencatala.com