Dibujo realizado por Carmen Sola-
Assegut sobre el penya-segat
mirant més enllà de l’horitzó,
amb els ulls del cor
i olorant el flaire
d’una mar llunyana,
escolto el remor
de les tiges abans de tallar,
dels cereals
d’aquells conreus propers,
i escolto amb aquella oïda interior,
la veu de les roques,
el so verge
de les plantes de la vora,
i tots em diuen,
espera, ella ja és a la vora.
I penso amb tu
i et veig com si entre tu i jo
només hi hagués el vidre translúcid
d’una porta vella,
ara només em manca,
retocar la faç
i reconèixer-te
quan innocent t’apropis
pel camí de la meva vida.
No em vull moure.
No vull obrir els ulls.
El batec del meu cor,
et dirà que sóc jo qui t’espera.
Després tu decidiràs.
Moltes gràcies Pes
No hay comentarios:
Publicar un comentario