Ирина Куликова

Silencis vells

en els dies colpidors

sento el teu ésser velat

per la bromosa espera

de aquesta revelació

tant temps intuïda i desitjada.

Oh Déu meu!!!!

On ets?

et crido

t'imploro

en cada una de les criatures

que se'm creuen

davant els meus ulls cansats

i no et trobo.


.......................................